El passat dia 26 vam celebrar un sopar amb motiu de la visita a Canals del candidat a la Secretaría General de València, Jorge Alarte. Aquest va exposar el seu projecte i contestà després a totes les preguntes dels militants. Vam assistir al voltant de seixanta persones entre alcaldes, portaveus i militants de la comarca.
27 de març 2012
21 de març 2012
15 de març 2012
12 de març 2012
A l'atenció de tots els militants.
L'agrupació local del PSPV-PSOE de Canals informa: que el proper dimecres 14 de març, al voltant de les 21:30 hores, a la sèu al carrer de'n Mig 9, de Canals, el company Ximo Puig, precandidat a la Secretaria General al 12é Congrés Nacional, conversarà sobre els seus projectes per a dirigir el partit i el futur del PSPV-PSOE.
Així mateix, informem que, prèviament, també acometrà la xerrada el mateix dimecres 14 de març, a les 19:30 hores, a la sèu de l'agrupació del PSPV-PSOE de Xàtiva.
Lamentem la premura de l'anunci, però se'ns ha comunicat fa poc.
Moltes gràcies per tot.
Andreu Lluch, secretari de comunicació i imatge PSPV-PSOE Canals.
Així mateix, informem que, prèviament, també acometrà la xerrada el mateix dimecres 14 de març, a les 19:30 hores, a la sèu de l'agrupació del PSPV-PSOE de Xàtiva.
Lamentem la premura de l'anunci, però se'ns ha comunicat fa poc.
Moltes gràcies per tot.
Andreu Lluch, secretari de comunicació i imatge PSPV-PSOE Canals.
11 de març 2012
Xerrada Dia de la Dona
Les dones de Xateba i la portaveu del partit socialista Marigel Roselló a la xerrada commemorativa del Dia de la Dona Treballadora. Una interessant xerrada que desprès esdevingué en un interessant debat, en el que varen participar tots els assintents.
Esta xerrada es un més dels actes culturals que els socialistes des de l’oposició anem a dur endavant per pal·liar la mancança d’iniciatives socials i culturals del govern local del PP.
Hem de donar les gràcies 'a qui corresponga' per haver-nos deixat la sala de Ca D. José sense megafonia, sense calefacció, (tots amb els abrics ficats) sense taula (varem agafar la del la recepció) i el que més ens va doldre, sense l'exposició de pintura de la escola Municipal que s’havia fet en commemoració del Dia de la Dona. Gràcies 'a qui corresponga' per demostrar-nos tant poc estil i sensibilitat.
7 de març 2012
Homenatge a totes les dones
En homenatge a totes les dones que m’ han ajudat a tindre consciència individual i col•lectiva de ser dona. A totes les dones que s’han creuat pel meu camí: dones generoses, amigues, a les dones companyes de partit i de lluites. A les dones de les que aprenc a saber el què no vull.
No me arrepiento de nada
(Gioconda Belli)
Desde la mujer que soy,
a veces me da por contemplar
aquellas que pude haber sido;
las mujeres primorosas,
hacendosas, buenas esposas,
dechado de virtudes,
que deseara mi madre.
No sé por qué
la vida entera he pasado
rebelándome contra ellas.
Odio sus amenazas en mi cuerpo.
La culpa que sus vidas impecables,
por extraño maleficio,
me inspiran.
Reniego de sus buenos oficios;
de los llantos a escondidas del esposo,
del pudor de su desnudez
bajo la planchada y almidonada ropa interior.
Estas mujeres, sin embargo,
me miran desde el interior de los espejos,
levantan su dedo acusador
y, a veces, cedo a sus miradas de reproche
y quiero ganarme la aceptación universal,
ser la "niña buena", la "mujer decente"
la Gioconda irreprochable.
Sacarme diez en conducta
con el partido, el estado, las amistades,
mi familia, mis hijos y todos los demás seres
que abundantes pueblan este mundo nuestro.
En esta contradicción inevitable
entre lo que debió haber sido y lo que es,
he librado numerosas batallas mortales,
batallas a mordiscos de ellas contra mí
-ellas habitando en mí queriendo ser yo misma-
transgrediendo maternos mandamientos,
desgarro adolorida y a trompicones
a las mujeres internas
que, desde la infancia, me retuercen los ojos
porque no quepo en el molde perfecto de sus sueños,
porque me atrevo a ser esta loca, falible, tierna y vulnerable,
que se enamora como alma en pena
de causas justas, hombres hermosos,
y palabras juguetonas.
Porque, de adulta, me atreví a vivir la niñez vedada,
e hice el amor sobre escritorios
-en horas de oficina-
y rompí lazos inviolables
y me atreví a gozar
el cuerpo sano y sinuoso
con que los genes de todos mis ancestros
me dotaron.
No culpo a nadie. Más bien les agradezco los dones.
No me arrepiento de nada, como dijo la Edith Piaf.
Pero en los pozos oscuros en que me hundo,
cuando, en las mañanas, no más abrir los ojos,
siento las lágrimas pujando;
veo a esas otras mujeres esperando en el vestíbulo,
blandiendo condenas contra mi felicidad.
Impertérritas niñas buenas me circundan
y danzan sus canciones infantiles contra mí
contra esta mujer
hecha y derecha,
plena.
Esta mujer de pechos en pecho
y caderas anchas
que, por mi madre y contra ella,
me gusta ser.
Fina Garcia Ruiz
